S’ha invertit la gravetat!

De cop i volta vaig alçar-me cap amunt com si algú m’empentés pels peus i vaig topar de cap amb el sostre, el mateix va fer el portàtil, els llibres i tot el que tenia sobre la taula.

No me’n podia avenir, per què estava de cop i volta al sostre? No trobava cap explicació racional (i els pessics només feien que envermellir-me la pell), de manera que grapejant pel sostre i patint per caure de cop i volta vaig anar a buscar el comandament de la tele (que estava al sostre del menjador) i vaig posar TV3:

- ALERTA MUNDIAL! -deia el presentador agafant la càmera amb les mans- Un experiment físic portat a terme a Etiopia acaba d’invertir la gravetat terrestre d’una forma permanent i…

En aquest moment vaig deixar d’escoltar, sempre havia estat un mal estudiant i a classe de física poca cosa més feia que tirar guixos, però si alguna cosa recordo és que la gravetat era la força que ens atreia cap a la terra i feia que la gent s’aguantés a tots els punts de la terra (fins i tot al Pol Sud, tot i que això d’estar al revés i no caure no ho he acabat d’entendre mai).

Significa això que tothom que no tenia un sostre a sobre quan s’havia invertit la gravetat havia sortit projectat a l’infinit? Per a comprovar-ho vaig gatejar com vaig poder fins a la finestra i vaig veure com un senyor d’avançada edat estava agafat a la part de dalt d’un fanal mentre els seus suats dits s’anaven escorrent, no van passar més de 10 segons abans de que l’home deixés anar el fanal i sortís projectat cap amunt, me’l vaig quedar mirant mentre s’anava fent petit i de seguida vaig copsar la magnitud del problema:

No només tothom que no tenia un sostre a sobre quan es va invertir la gravetat estava flotant per l’espai sinó que jo, que per sort tenia un sostre (o un terra) a sobre, estava confinat a casa meva sense poder-ne sortir! El sol fet de sortir a la terrassa m’enviaria a una mort segura!

Vaig tornar a mirar la televisió i TV3 havia canviat per Canal Internacional, en tots els idiomes haguts i per haver demanaven idees per a restaurar el món tal i com el coneixem però amb la gravetat invertida; jo, com he dit, sempre he estat molt mal estudiant amb un enginy nul, de manera que vaig esperar que d’altra gent més capacitada enviés els seus suggeriments en forma de COMENTARIS.

És estrany tot plegat

L’altre dia vaig aterrar en un planeta molt estrany. Quan duia una estona caminant per uns carrers grisos i bruts em vaig aturar davant d’un establiment que es deia “La Caixa”. Encara no duia dos segons palplantat que un senyor que deuria estar entre la vida i la mort em va empentar cridant-me -si no és així no entenc el perquè de tanta pressa!

Amb l’empenta i els crits no vaig saber on anar i vaig anar a parar dins de l’establiment, era un lloc força estrany: la gent entrava amb uns papers i sortia sense, o entrava sense i sortia amb, ningú semblava pensar massa què feia o per què ho feia, em sembla que actuaven per instint! Tampoc sé per què alguns duien tants papers i d’altres tan pocs, però no deu ser res massa important, tot sovint els que en portaven més duien una cara que semblava que acabessin d’haver vist un mort.