Com sabeu tinc intenció de fer una triatló en els propers mesos; no sé quan, perquè primer he d’habituar-me al canvi d’aires del proper curs (ciutat, universitat, etc.), però ja hi vaig pensant.
Segurament la disciplina que porto més fluixa és la natació, tinc un 19′30” en 5 km corrent i porto bastants kms de bici a sobre.
Però amb la natació ja no tinc tanta experiència, havia nedat fins als 13 anys i ara fa uns mesos em vaig tornar a apuntar a la piscina. Però clar, nedar només a la piscina volent fer una triatló al mar no és el més aconsellable, de manera que estic aprofitant les vacances a Segur de Calafell per entrenar al mar.
Així que amb una crema ISDIN protectora i antimeduses, les ulleres i el banyador em vaig llençar al mar:
El primer dia va ser un fracàs, acostumat a tocar de peus a terra el mar va cobrar una nova dimensió i això, junt amb el banc d’algues que em va envoltar, em va fer sortir en menys de 3 minuts. 
El segon dia ja no va ser un fracàs, el meu germà va venir al meu costat amb el matalàs i ja vaig fer 600m.
Els dies successius cada cop m’he sentit més segur i confiat i ja puc nedar sol sense problemes, de manera que tot i no saber-ne massa us donaré uns consells barreja del què he après per experiència i del què he llegit.
En primer lloc cal mentalitzar-se que nedar al mar no és nedar a la piscina: aquí hi ha animals vius, corrents, onades, algues i si teniu cap problema no teniu una corxera al costat on aferrar-vos.
Dit això:
1r. La respiració
És completament diferent la respiració del crol a la piscina que al mar.
A la piscina simplement traiem el cap per agafar aire i l’enfonsem per deixar aire i descansar l’esquena.
En canvi, al mar, hem d’afegir-hi dos conceptes més: correcció de trajectòria i control del nostre voltant.
Al agafar aire és útil cada 4 o 5 braçades treure el cap per davant per veure si se segueix en línia recta, com has d’esquivar l’espigó, etc. Jo em pensava que nedar en línia recta era fàcil i no ho és tant.
Al deixar aire hem de mantenir els ulls oberts per mirar què tenim a sota. Jo al mar deixo aire mirant més endavant que a la piscina i cada 6-7 braçades moc el cap per controlar tot el meu voltant.
Al principi em feia angúnia posar el cap sota l’aigua pel què hi haurà, de fet fins i tot m’espantava amb les visions que provoquen les cèl·lules mortes dels nostres ulls (els típics cuquets). Però quan has nedat uns quants dies ja és un costum mirar què tens a sota i acaba sent força útil, ahir per exemple em vaig topar amb una medusa a menys d’un metre, si no hagués estat atent al meu voltant segur que l’hauria tocada.
Respecte el cantó per on respirar jo sempre he respirat pel dret, però he llegit que en cas de molta mala mar (quan jo no em poso a l’aigua 
) es pot tant respirar cap a les onades per veure quan venen o mirant a la costa perquè et passin per sobre.
2n. Els corrents.
Els dies que m’he posat a l’aigua ho he fet amb bandera verda o groga, de manera que no he tingut cap entrebanc amb les corrents.
Nogensmenys, us explico el què he llegit a d’altres blogs.
En primer lloc cal no fiar-nos de les banderes, un nedador explicava al seu blog que més d’una vegada el mar està completament quiet i oneja la bandera verda però s’ha trobat amb una ressaca (corrent cap endins) impressionant. Aconsellava entrar a l’aigua, deixar-se flotar i veure cap on porta la corrent abans de començar a nedar, jo ho faig i és força útil per saber com haurem de corregir la trajectòria durant la travessia.
En cas de que ens enxampi ressaca cal no nedar en contra d’aquesta perquè no avançarem i ens esgotarem, cal traçar diagonals per anar a la platja més propera.
3r. On nedar.
Ja sé que queda molt mascle nedar a centenars de metres de la platja amb 20 metres d’aigua a sota, però és molt inconscient.
En primer lloc pels problemes que ens poden sorgir. Què passa si ens ve una rampa, un mareig, ens topem amb un banc de meduses o se’ns gira ressaca a 150 metres de la costa?
En segon lloc perquè si tenim 20 metres d’aigua a sota hi ha molta més probabilitat que hi hagi bitxos que si en tenim 1. A més a més, amb poca aigua a sota ho podem veure tot.
Fet i fet no cal molta aigua per nedar crol còmodament, tenint en compte que la mà dreta busca el mugró esquerra i viceversa la mà no s’allunya més de dos pams del pit. Així que amb un metre i poc d’aigua ja n’hi ha prou.
Ara bé, tampoc va bé nedar on trenquen les onades, jo em col·loco just darrere d’aquest punt i, a la costa Daurada, això suposa uns 1,8 metres de profunditat o així. Còmode i segur.
4t. Velocitat.
És cert que no nedo tan ràpid com a la piscina, he perdut al voltant de un minut el kilòmetre, però l’alta salinitat del mar Mediterrani fa que es floti molt més. I per mi, que les cames em són un pes afegit, m’és un avantatge.
5è. Escalfar.
A la piscina més d’una vegada m’ha vingut alguna rampa per no escalfar correctament, al mar m’ho prenc més seriosament i començo nedant lent i aprop de la costa fins que em noto escalfat.
Bé, jo diria que això és el què hauria volgut trobar si estigués mirant consells per nedar al mar per primera vegada. Espero que us sigui útil i us deixo un parell de fotos de la travessia que vaig fer ahir de 1000m, intentaré fer-la anada i tornada abans de tornar a Manresa!
Publicat per pinucset 
Publicat per pinucset 