El Facebook ha triomfat, ja he fet tard per a fer un article preveient si triomfarà o no i tampoc m’agrada fer previsions de futur.
El què vull comentar és per què està triomfant, al meu parer està triomfant perquè acompleix a la perfecció les dues més grans necessitats dels qui ens trobem en una posició molt elevada dins de la piràmide de Maslow.
Aquestes dues necessitats són les de xafardejar i les de fardar.
Sí, ens agrada xafardejar, alguns xafardegem escudant-nos en el conegut “la informació és poder” de Bacon i d’altres menys hipòcrites xafardegen pel sol fet de xafardejar. És gairebé angoixant veure un grup de noies en un mateix Facebook explotant cada detall de cada foto de cada “amic” i sí, ho fan durant hores.
Però també ens agrada molt fardar, és inevitable, som animals i ens agrada tirar-nos farols tal com si fóssim paons. Ens agrada demostrar com de forts i caxondos som. Però això fa del Facebook un lloc, al meu parer, molt hipòcrita. Si us poseu a xafardejar veureu que tothom mostra el seu cantó cool de la vida, allò que ens agrada ensenyar perquè a tothom li agradaria ser i tenir 24/7 però que poca gent aconsegueix més enllà del dissabte (el diumenge no compte pel mal de cap).
Però si només fos això el Facebook no seria res més que l’evolució tecnològica d’un grup d’homes al bar i de dones a la peluqueria, el Facebook combina les dues reunions i permet… lligar (o si més no intentar-ho).
Em considero dels que utilitzen el facebook per poder fer propaganda del bloc i dels diferents projectes que he portat a terme, tan exposicions com obres de teatre… no se si formo part del grup que farda, pero això de xafardejar no forma part de la meva persona.
Per cert, saps que l’X s’ha liat amb en Y mentre la seva nòvia estava de viatge? Que fort eh!! Jajaja!
Gaudeix de les vacances!