Algunes curiositats de l’element heli

La última hora l’he dedicada a llegir alguns elements de la sèrie Conoce tus elementos del blog de divulgació científica El Tamiz. Un dels articles que m’ha agradat més és el dedicat a l’heli.

L’heli, que s’anomena com el déu grec del sol Hèlios perquè va ser descobert mitjançant una espectroscòpia al sol és el què fa que els globus d’heli volin. La seva petita densitat (0,18 g/ml a 20º) fa que l’atracció terrestre no sigui suficientment forta per retenir-lo, de manera que un globus ple d’heli simplement s’escapa.

Com a curiositat, si mireu la taula periòdica veureu que l’hidrogen és encara menys dens que l’heli (0,09 g/ml a 20º); per sort els globus “voladors” no es fan d’hidrogen perquè aquest, al no ser un gas noble com l’heli, és molt reactiu i s’inflama fàcilment. Sinó demaneu-ho als companys (potser no us respondran) del Dirigible Hindenburg.

Doncs bé, no només és l’heli el què fa que els globus d’heli volin, sinó que també és aquest l’element que ens fa fer veu de Barrufet quan el respirem.

La raó d’això últim és que el so va tres vegades més ràpid amb un medi d’heli que a l’aire normal; això fa que al omplir-ne els nostres pulmons augmenti la freqüència del so generat (que es proporcional a la velocitat del so en el medi) i ens faci la veu més aguda.

Però tampoc us recomano que us passeu gaire estona respirant heli, quan notem que ens ofeguem no és que no ens quedi oxigen; sinó que el cervell envia l’avís de “m’estic ofegant” quan la concentració de diòxid de carboni és més elevada del normal perquè actuem. En canvi, l’heli desplaça l’oxigen i el diòxid de carboni dels nostres pulmons al ser respirat, de manera que no estem respirant oxigen i al no notar la manca de diòxid de carboni tampoc tenim sensació d’ofegament. Per això si ens passem massa estona respirant heli no notem la falta d’oxigen fins que ens maregem.

Doncs res, un parell de curiositats per entretenir la tarda.