El menys conegut de Sir Isaac Newton

La vida d’Isaac Newton (1634-1727) no només comprèn el descobriment de la Llei de la Gravitació Universal, les tres lleis que conformen les bases de la Mecànica Clàssica, el seu estudi de l’òptica i la llum, el desenvolupament del càlcul matemàtic i mes. La seva vida té bastants aspectes força desconeguts però no per això menys interessants.

Un d’aquests aspectes l’explica molt bé Michael White, editor de diverses publicacions científiques: dels més de 4 milions de paraules que el geni anglès va deixar escrites, 3 milions pertanyen al món de l’ocult que va estudiar: alquímia, interpretacions de la Bíblia, cronologies…

Els estudis alquimistes, als quals hi va dedicar molts esforços, els va mantenir en secret degut a que la creació d’or era considerada una amenaça pel sistema monetari i es castigava amb la pena de mort.

Ara bé, no li podem tirar pedres per buscar la Pedra Filosofal, no va ser fins unes dècades després de que morís que Lavoiser va demostrar l’impossibilitat de l’alquímia amb els seus estudis d’estequiometria química i la seva Llei de la conservació de la massa que afirma que en una reacció química la massa no es crea ni es destrueix, sinó que es transforma tot romanent invariable, és a dir, si no hi ha cap àtom d’or en els reactius no n’hi pot haver cap en els productes de la reacció.

Malauradament, gran part dels estudis alquímics es van perdre en un incendi que es va produir al seu laboratori, mai sabrem del cert si el va provocar ell per encobrir els seus estudis il·legals o va ser fortuït.

El 1942 l’economista John Maynard Keynes va guanyar a una subhasta els seus estudis alquímics i va afirmar al seu assaig “Newton, the man”, que Newton no fou el primer representant de l’Era de la Raó, sinó l’últim dels mags.

Però els seus estudis de l’ocult no es van limitar a l’alquímia: fill de pares puritans i convençut creient…

“Aquest bellíssim sistema compost pel Sol, els planetes i els cometes no va poder menys que haver estat creat per consell i domini d’un ens poderós i intel·ligent… El Déu Suprem és un Ser etern, infinit, absolutament perfecte.” Newton.

… va escriure més de 1.400.000 paraules sobre teologia.

Dins d’aquests estudis teològics hi ha càlculs que pretenen trobar el “Dia del Judici Final”, arribant a la conclusió que no seria abans de l’any 2060. Acusacions a l’ordre dels Trinitaris d’haver comès un frau a les Sagrades Escriptures al afirmar que Déu és Pare, Fill i Esperit Sant, cosa que el va escandalitzar tant que va acusar l’Església de Roma de ser la bèstia de l’Apocalipsis i com a represàlia antitrinitària va signar els seus secrets estudis alquimistes com a Jehovà Sanctus Unus: Jehovà Únic Déu. Fins i tot es coneix una llista de 58 pecats que va escriure als 19 anys on hi consta “amenaçar al meu pare i a me mare de cremar-los a ells i a la seva casa”.

També és molt coneguda l’anècdota que afirma que a Newton li va caure una poma al cap i es va adonar de l’existència de la gravetat, bé, la realitat és força diferent i menys sensacionalista.

William Stukeley, un escriptor contemporani, explica una conversació que va tenir amb Newton el 1726 on aquest li explicava que la caiguda de la poma li va despertar molta curiositat al veure que aquesta queia perpendicular al terra, precisament cap al centre de la Terra enlloc de cap a la dreta o cap a l’esquerra.

John Conduitt descriu aquest succés a la biografia de Newton afirmant que la caiguda de la poma li va fer pensar que la gravetat no s’acabava a una distància determinada de la Terra, sinó que aquesta força de la gravetat es podria estendre més lluny del què ell s’havia pensat mai i fins i tot podria ser la causa que fes orbitar la Lluna enlloc de fer-la caure.

Al suposar que aquesta força era responsable d’altres moviments orbitals la va anomenar “gravitació universal”, la va definir i el va fer mereixedor de l’elogi d’Ernesto Sábato:

“Un geni és algú que descobreix que la pedra que cau i la lluna que no cau representen un sol i mateix fenomen”.

Molt famosa és també l’anècdota de la nit del 29 de gener de 1697 que Newton va passar en vetlla, a les 6 de la tarda va rebre una carta amb dos problemes que havia estat adreçada a ell i a més matemàtics del continent per tal de valorar la seva destresa en el càlcul diferencial. A les 4 de la matinada ja havia resolt els dos problemes i l’endemà mateix els va enviar al president de la Royal Society.

Newton havia resolt en unes hores el que a d’altres matemàtics els hi hauria pogut costar tota la vida; ni Varignon, L´Hôpital o David Gregory que també havien rebut els problemes els van aconseguir solucionar.

Les solucions es van publicar de forma anònima al número de febrer de Philosophical Transactions, però l’elegància de les solucions va fer que Bernoulli reconegués immediatament l’autor i exclamés “Ex ungue leonis” (”de les garres del lleó”).

Segurament estridències com la de passar-se la nit resolent problemes matemàtics va fer que el seu criat el definís així:

“No el vaig veure mai practicar cap diversió o passatemps, ni muntar a cavall per a prendre l’aire, ni passejar ni jugar als bolos, o un altre exercici qualsevol: ell creia que qualsevol hora que no estigués dedicada als seus estudis era una hora perduda, i ho complia tant que rarament deixava la seva habitació excepte per a donar classe en les hores prefixades on tan pocs anaven a escoltar-lo, i encara menys li entenien, sovint mancant oïdors parlava, per dir-ho així, per a les parets”. (Del llibre Cosmos de Carl Sagan).

Malgrat tot, la seva excentricitat, que va anar in crescendo al llarg de la seva vida, fou relacionada amb l’enverinament amb mercuri que se li va detectar a l’organisme un cop mort. Aquest enverinament trastoca el sistema nerviós central i es diu que pot ser causa de les seves últimes  estridències.

Tot i la seva grandesa Newton sempre va ser modest amb els seus descobriments, definint-se com un nen que juga a la vora del mar i que es diverteix buscant una pedra més polida o una petxina més bonica del normal mentre el gran oceà de la veritat s’exposa davant seu completament desconegut.

Nogensmenys alguna vegada s’ha interpretat com a modèstia el seu cinisme, quan Newton va dir-li a Robert Hooke “si he assolit veure més lluny, ha estat perquè he pujat a muscles de gegants” possiblement al·ludí a l’aspecte baix i geperut de Hooke, amb qui estava en pugna per l’autoria d’uns descobriments d’òptica que sembla ser que havien fet en paral·lel.

En l’actualitat encara es valoren molt els seus descobriments, el 2005 es va fer una enquesta a la Royal Society i Newton va sortir considerat més influent que Einstein a l’història de la ciència.

Newton va rebre el títol de Sir (per això se l’acostuma a dir Sir Isaac Newton) i actualment està enterrat a l’abadia de Westminster, junt amb els altres grans homes d’Anglaterra. A la seva tomba s’hi troba la formula per desenvolupar un binomi que va crear junt amb una inscripció en llatí que diu així:

Aquí descansa
Sir ISAAC NEWTON, Caballero
que con fuerza mental casi divina
demostró el primero,
con su resplandeciente matemática,
los movimientos y figuras de los planetas,
los senderos de los cometas y el flujo y reflujo del Océano.
Investigó cuidadosamente
las diferentes refrangibilidades de los rayos de luz
y las propiedades de los colores originados por aquellos.
Intérprete, laborioso, sagaz y fiel
de la Naturaleza, Antigüedad, y de la Santa Escritura
defendió en su Filosofía la Majestad del Todopoderoso
y manifestó en su conducta la sencillez del Evangelio.
Dad las gracias, mortales,
al que ha existido así, y tan grandemente como adorno de la raza humana. Nació el 25 de diciembre de 1642; falleció el 20 de marzo de 1727.

Com molts dels grans científics… enigmàtic.