En aquesta entrada pretenc comentar una qüestió que s’està deixant de banda en la nostra atrafegada societat i que considero de magne importància, es tracta de les emocions i dels càstigs injustos en assassins. Us pot semblar que aquests dos temes no tenen cap relació, jo tampoc li veia fins que m’he posat a estudiar el tema aquesta tarda…
Les emocions, algunes de les quals preferiríem no patir mai com la ràbia, la pena o el fàstic són molt necessàries per a sobreviure i estan íntimament relacionades amb la selecció natural. Les emocions es tracten de canvis al sistema nerviós central i les tenim com a respostes a les necessitats de supervivència i reproducció de l’ésser humà, és a dir, és imprescindible la pena perquè sinó ens mataríem entre nosaltres sense cap mena de remordiment i ens extingiríem; és imprescindible la por per a témer la mort, valorar la vida i sobreviure, etc. En definitiva, si no ens hem extingit durant tants anys és perquè tenim un instint de supervivència molt fort determinat en part per les emocions.
Fisiològicament les emocions són molt complexes i el meu coneixement dista molt del dels neuroquímics, però el fet que sorgeixin de cadascun de nosaltres planteja molts interrogants difícils o impossibles de resoldre però no per això menys interessants.
Per exemple, l’amígdala està relacionada amb la ira, el plaer, el dolor, el temor… I la seva extirpació deriva en complexos canvis a la conducta. No sé si estic molt boig, però el primer que se m’ha acudit és extirpar l’amígdala als soldats perquè lluitin fins a la mort sense cap mena de por. Esgarrifós, no? Estaríem anulant un instint tan innat com és l’instint de supervivència! I què ens diferencia més dels robots que l’apreci a la pròpia vida i a la dels altres? Podríem, extirpant l’amígdala dels soldats, crear persones-robots?
L’hipotàlem, òrgan també important en les emocions, es dedica a l’activació del sistema nerviós simpàtic, centre relacionat amb emocions com el temor i l’enuig. La Wikipedia planteja una qüestió molt interessant: pot una persona estar entrenada per a no reaccionar fisiològicament a les emocions? Aquesta pregunta em recorda a l’educació que va rebre el filòsof anglès John Stuart Mill de petit a mans del seu pare James Mill, el qual el va educar convertint-lo en una màquina de prendre decisions racionalment. Va ser l’hipotàlem de Mill entrenat per a no reaccionar a les emocions i establir judicis morals com un robot?
Però aquestes qüestions fisiològiques desperten un altre assumpte important i que sembla que ningú hi transcendeix massa, aquest és el tema dels càstigs en assassins. Quan veig a la televisió com la gent demana la mort d’un assassí sento tanta pena per les víctimes de l’assassinat com per l’assassí i els assassins que en demanen la seva mort.
L’assassí… neix assassí o es fa assassí? És en cap cas culpable de ser un assassí? Això està molt relacionat amb el determinisme, doctrina filosòfica que afirma que el pensament humà i les seves accions estan causalment determinades per l’irrompible cadena causa-conseqüència, no queden successos a l’atzar, estem determinats per alguna cosa o altre.
Així que un assassí o hi neix o s’hi fa, estudiem les dues opcions:
- Si l’assassí neix assassí no el podem culpar de ser un assassí perquè ningú tria al fetus de sa mare si serà nen o nena, o assassí o missioner. L’esquizofrènia és una malaltia on s’hi ha detectat un augment de neurones en certes zones del cervell, la qual cosa suggereix que podria ser causa d’una alteració al desenvolupament del fetus.
En aquest cas estem parlant de determinisme biològic i genètic, determinismes que comprenen un conjunt de teories que defensen que el comportament humà està determinat per la seva estructura genètica.
Realment un esquizofrènic que mata algú ha de ser tractat com un assassí enlloc de com un malalt mental? Quina culpa en té d’haver patit una malformació al fetus? De la mateixa manera que sentim pena per qui neix sense una cama hauríem de sentir la mateixa pena per qui neix malalt mental i comet un assassinat degut a la seva malaltia.
- Si la persona no neix assassina evidentment n’esdevé a causa del seu entorn. En aquest cas estem parlant de determinisme ambiental, és aquell en el que la societat ens ha fet ser com som, nosaltres no hem escollit on néixer, per tant tampoc hem escollit com som.
Això ho podem relacionar amb l’intel·lectualisme moral de Sòcrates que elimina l’existència del culpable, segons aquesta teoria socràtica la bondat es pot ensenyar, de manera que el fet de que algú sigui assassí és culpa de la societat per no educar-lo correctament, i aquesta gent que no l’ha educat correctament té la pena de no haver estat educada correctament per educar, de manera que retrocedim ad infinitum en el temps i anulem l’existència de cap culpable.
En aquest determinisme ambiental basat en l’educació crec que és adient citar sengles cites d’Alexandre Dumas i de Pitàgores:
“Com és que, sent tan intel·ligents els nens, són tan estúpids la major part dels homes? Deu ser degut a l’educació”. Alexandre Dumas.
“Eduqueu als nens i no serà necessari castigar als homes”. Pitàgores. Malauradament Pitàgores, anterior a Sòcrates, no va tenir en compte que els que no eduquen els assassins són alhora mal educats per aquest mateix motiu, de manera que es torna a entrar en el bucle infinit que va plantejar Sòcrates uns anys més tard amb el seu intel·lectualisme moral.
És per això que un tant si n’hi neix com si se’n fa ni ho decideix ni en té cap culpa, aleshores… per què la pena de mort? Per què els càstigs i les presons? Possiblement perquè, de la mateixa manera que la religió és una resposta fàcil a preguntes difícils, tancar algú és la solució fàcil a un problema difícil.
És per tot això que penso que les presons haurien de ser únicament psiquiàtrics i els assassins haurien d’estar tancats en espais molt acollidors únic i exclusivament per a ser curats i protegir-nos a nosaltres , no té sentit castigar algú perquè va néixer amb una malformació i no té capacitat d’empatia o perquè nosaltres no ens hem molestat a educar-lo com a persona de bé.
És per aquests motius que menyspreo profundament a qui em defensa la pena de mort un cop li he donat les eines per a veure com d’execrable és, i de la mateixa manera menyspreo a qui em diu que s’han de poder tenir armes a casa per si de cas t’atraquen… sí, més val matar un cleptòman que no pas ajudar-lo a superar la seva malaltia… total, un cop t’han robat la tele és impossible de recuperar-la, a diferència d’una persona que pot ressuscitar i… o no era així?
I, per a concloure, voldria fer un aclariment final: apel·lar els meus sentiments amb arguments com “imagina’t que et mata la teva família, no el voldries matar?” se n’anomena demagògia perquè apel·la als meus sentiments enlloc de a la meva raó, així que espero comentaris de més nivell intel·lectual 
31 Juliol, 2008 a les 00:30 |
Jordi, farè un comentari nomès relacionat amb la questió que plantejes sobre si l’assassí neix o es fa.
Tu has parlat molt correctement del determinisme, jo et donarè una possible resposta amb les teories de Rosseau, filòsof francès, que afirmava que l’èsser humà era per naturalessa bo, per tan, una persona que haguès estat insociabilitzada, apartada de la societat, que visques en allò salvatge, Russeau l’anomenava el bon salvatge, capaç de sentir pietat per els seus iguals, allunyat del egoisme, lliure de l’agressivitat, autosuficient.
Però que aquest èsser humà es corromput per la desigualtat, la violencia, la insolidaritat, allò que nosaltres anomenem…societat…
Per tan, en relaciò al teu esscrit, l’assassí podriem considerar que es fa. Es tot allò que l’envolta, tots els agents externs que li han massacrat l’esperit i la raó.
Certament, la pobressa, l’odi, la insatisfacció i les emocions portades a l’extrem,l’irracionalisme, fan l’assassí difícilment un nadó neix amb aquestes emocions, per tan, en perspectiva de Jean Jaques Russeau, l’assassí clarisimament es fa.
31 Juliol, 2008 a les 09:07 |
Puche, jo tampoc sé si l’assassí neix o es fa, segurament a vegades és una cosa i a vegades l’altre.
Ara bé, Rousseau va viure del 1712 al 1778, dubto que tingués cap mena de coneixement de biologia o neurociència per plantejar-se que el fetus pot patir una malformació que el faci esdevenir dolent. Per exemple, l’esquizofrènia fou primerament detectada per Kraepelin el 1887 i la biologia va començar el seu camí el 1802 de la mà de Gottfried Reinhold Treviranus i Jean-Baptiste Lamarck. De manera que Rousseau ni tan sols es deuria plantejar el determinisme genètic/biològic.
Cal dir que del tema d’avanços biològics i neurocientífic en sé molt poc, però pel què he trobat ara a la Viquipèdia diria que Rousseau no tenia cap coneixement d’aquesta mena
I d’altra banda, no em preocupa tant si un assassí es fa o hi neix, el què vull denotar és que en cap dels dos casos l’assassí en té cap culpa i és inútil castigar-lo o matar-lo per alguna cosa de la qual no n’és gens culpable…
2 Agost, 2008 a les 20:04 |
Bé, finalment m’ho he llegit, i sento molt dir-te que no estic gents d’acord amb la teva opinió.
Potser en alguns dels casos en que hi ha assassinats, aquest que han decidit fotre la vida a qui, la majoria de vegades, menys s’ho mereixia, si que estan tocats del terrat; però també t’he de dir que molts cops quan hi ha aquest tipus de matances en va es titlla a l’assassí de malalt mental i així, aquest, no s’ha de passar una bona pila d’anys entre els barrots d’una cel•la.
Vaja, penso que molts cops aquest és un recurs per reduir la pena a l’acusat, perquè és molt fàcil dir: ah, és que ho ha fet perquè no hi toca, o perquè pateix “noséquantescoses” que li ha adjudicat un metge pagat de sotamà.
Em sap greu dir-te que sóc de les que defenso la pena de mort. Un, quan neix, té el mateix dret de viure que un altre, i penso que aquest dret l’ha de tindre fins que ell mateix decideixi que en té prou o perquè un arriba al seu límit.
Ara pensaràs, s’acaba de contradir a ella mateixa, defensa aquest tipus de càstig i a la vegada diu que tothom té el seu dret a viure. Doncs sí, es podria entendre així, però aquesta contradicció l’explico amb l’altra teoria que defenso: considero que s’ha de pagar amb la mateixa moneda.
No recorreré a la que tu has anomenat demagogia dient “I si fos…” no, perquè ho penso diferent.
Crec que al que es carreguen, la majoria de vegades, no en té cap culpa. L’exemple mateix de l’11-S. Tots aquells treballadors que van quedar calcinats, aixafats, que es van haver de tirar per por, vaja, tota la mortaldat que hi va haver, tot aquella gent, en tenien cap culpa de que al món hi hagi gent que li agradi jugar amb la vida de les persones, o que un “carallot” decideixi imposar les seves lleis a d’altres països i exprimir-los com una taronja i un il•luminat d’aquest últim decideixi buidar una mica al país emprenyador, però ups! fent tocar el rebre a qui menys culpa en tenen.
Un altre exemple que no considero relacionat amb la pena de mort si no amb el fet de voler pagar amb la mateixa moneda: els violadors. Que els la tallin, què coi de deixar-los inservibles o el què sigui, res. Tallar-los-la en rodó i a córrer. Quina culpa tenen les ties que els ha tocat el rebre que corrin aquesta mena de depravats? Cap ni una.
Sé que als països on actualment la pena de mort és legal s’hi cometen molts errors. Evidentment defenso aquestes execucions quan es facin al vertader culpable, no al primer que trobin com a sospitós.
Penso que l’estat amb la mà de dineram que arriba a tocar i els avenços tecnològics que envaeixen les grans ciutats avui en dia, té les suficients proves per saber qui és realment el culpable de cada fet. Anant pel carrer arribes a passar per un fotimer de càmeres instal•lades en qualsevol lloc: en caixers, botigues… Quan passes la tarjeta de crèdit et tenen fitxat, quan fas una trucada quedes registrat, i així podria anar seguint. Crec que hi ha mitjans suficients perquè el govern sàpiga en cada moment què fem, on anem i quina una en portem de cap. Tu mateix que et coneixes tan el tema del gmail, no és veritat que tot el què enviem passa a ser revisat i guardat en alguna banda? Fins i tot el correu ordinari, si volen, el poden fullejar.
Amb tot això, tal com t’he dit, defenso que si el govern comet tants errors és perquè ja li interessa equivocar-se de tan en tan. Diràs, és una sèrie, però estic segura que problemes com els de Prison Break amb el Lincoln Burrows i la presidenta del govern, existeixen de debò. I com aquests, tants altres. I quin governador voldria portar les mans brutes? Cap, quina mala imatge pel país; ja hi ha els simples ciutadans que se’n poden fer càrrec. O en casos no tant extrems, perquè admetre que al nostre país hi ha tanta maldat pels carrers? Fem veure que els executem i que som eficaços en resoldre problemes, no? Tan és si no és el veritable culpable si la resta de mortals es pensen que ja han enxampat al malparit que posava en perill les seves vides i així a les pròximes eleccions els tornaran a votar per mantindre tant la seguretat en els seus carrers.
Penses que aquest que juguen amb la vida de la gent se’ls ha de tancar en algun lloc durant un temps perquè al cap de quatre dies tornin a estar fora a punt per tornar a atacar de nou? Són pocs els que recapassiten i veuen que la van cagar, que així no funciona el joc. Quina culpa en tenim la resta?
Que s’ho pensin dos cops abans de fer segons què.
Tal i com et vaig dir: T’agradarà la llargària, t’agradarà, potser, perquè tindràs molt a rebatre, però no t’agradarà el contingut, però és així com penso.
Vinga, que vagi bé!!!
Ariana.
3 Agost, 2008 a les 13:07 |
Hola Ariana,
en el teu missatge et contradius diverses vegades, cosa que demostra que has pensat poc el tema o que encara vius a l’Edat Mitjana.
Per començar afirmes que estàs a favor de la pena de mort:
“Em sap greu dir-te que sóc de les que defenso la pena de mort”
Però després afirmes que realment es cometen errors:
“Sé que als països on actualment la pena de mort és legal s’hi cometen molts errors.”
Com perfectament saps la pena de mort als EEUU és molt més freqüent a afroamericans i a pobres que a gent rica que es pot pagar advocats, defenses realment que es mati als més pobres? Les estadístiques als EEUU estimen 1 executat innocent per cada 1000… Realment prefereixo que s’alliberin 100 dolents que matar a un innocent.
En segon lloc, trobes ètic matar a qui ha matat, per aquesta mateixa norma no seria ètic matar als que sentencien? També ells són assassins, no? O potser perquè assassinen firmant un paper són assassins “ètics”? Voldria citar a Francis Bacon, que afirmà que venjant-se, un s’iguala a l’assassí, perdonant, un es mostra superior.
Poc després defenses la Llei de Talió, la vergonya més gran de la nostra societat. Podria ser acceptable el 1792 a.C. al Codi Hammurabi, però realment hem evolucionat tan poc que hem de seguir amb els codis morals de fa 4000 anys? No hem descobert en 4000 anys que qui fa mal pot ser un malalt mental? No va escriure Kant unes màximes morals, ni Plató uns llargs tractats de justícia; ni Hobbes, Locke o Rousseau llargs contractes socials per a viure en harmonia? De res han servit 4000 anys de pensament i evolució que seguim pensant com quan intel·lectualment érem quasi nuls?
Justifiques que s’ha de castigar matant perquè n’aprenguin i vegin que els hi pot passar, que sàpigues que un assassí o un violador MAI es plantegen que els hi pot sortir malament, són gent malalta que ni tan sols s’arriben a plantejar que els poden enxampar i castigar. Tant si el càstig és donar-los-hi una patada com la pena de mort hi tindran la mateixa por, simplement perquè no es plantegen que els hi pugui sortir malament.
També afirmes que en alguns casos els assassins són realment malalts, suposo que estaràs amb mi que si un esquizofrènic comet un assassinat no se l’ha de matar perquè és tan culpable ell de ser esquizofrènic com jo de tenir miopia. Que sàpigues que l’esquizofrènia es va començar a diagnosticar el 1887 de la mà de Kraepelin, només fa uns 130 anys, realment crec que d’aquí mil anys quasi totes les malalties estaran diagnosticades i seran curables. Fet i fet potser el que acabarà amb la violència serà la investigació, no pas l’educació…
Però no només la pena de mort és una demostració de barbàrie, sinó que també és inútil, als EEUU, la mitjana d’assassinats el 2004 als estats on hi ha pena de mort era de 5,71 per cada 100,000 habitants, mentre que, en estats lliures de pena capital, aquest porcentatge baixa fins a 4,02 per cada 100.000 habitants. http://www.lainsignia.org/2006/junio/der_011.htm
La pena de mort no és ètica, no és justa i ni tan sols és útil, aleshores, per què es manté? Molt fàcil, és la solució fàcil a un problema difícil. El problema és la violència, i és realment difícil erradicar-la, calen altes dosis d’educació, sentit comú, reinserció, etc. Tot molt més difícil que simplement matar, el què ens dóna una falsa sensació de seguretat: s’ha fet justícia, se l’ha matat… anacronisme?
9 Agost, 2008 a les 16:31 |
[...] Al llarg del llibre Marina insisteix en l’ús del pensament sistèmic, la forma de pensament que permet raonar tenint en compte tots els elements amb les seves diverses interrelacions. Aquest tipus de pensament és molt útil en qüestions complexes i dinàmiques, i m’ha fet adonar de l’error que vaig cometre a l’entrada “Les emocions i els càstigs“. [...]