En matemàtiques hi ha diversos problemes oberts, és a dir, problemes correctament plantejats i que se’n sap que existeix la solució, però que encara no ha pogut ser trobada.
Dels problemes no resolts matemàtics n’hi ha set que s’anomenen els Set Problemes del Mil·leni i que l’Institut Clay de Matemàtiques de Cambridge, Massachusetts; premiarà amb un milió de dòlars a qui en resolgui algun.
N’hi ha alguns que a dures penes entenc què demanen, però n’hi ha un que malgrat no ser un dels Set Problemes del Mil·leni em fascina bastant: la Conjectura de Goldbach.
Aquesta conjectura, que afirma que tot nombre enter parell igual o superior a 4 es pot escriure com a suma de dos nombres primers és un dels problemes matemàtics oberts més antics pertanyent a la teoria dels nombres, la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i que planteja problemes fàcilment compresos pels no entenedors de les matemàtics.
Malgrat que la Conjectura de Goldbach és molt fàcil de comprovar pels primers nombres…
4 = 2 + 2
6 = 3 + 3
8 = 3 + 5
10 = 3 + 7 = 5 + 5
12 = 5 + 7
14 = 3 + 11 = 7 + 7
Des del 1742 que fou plantejada pel matemàtic prussià Christian Goldbach que no s’ha aconseguit resoldre.
Potser morirem que aquesta simple proposició no s’haurà comprovat, potser es resoldrà demà; el què és cert és que sembla que la Hipòtesi de Riemann (un dels Set Problemes del Mileni) pot estar solucionada des d’avui, dia en que Xian-Jin Li a pujat un article a arXiv on prova la hipòtesi de Riemann i que està sent verificat. Qui sap si s’endurà el milió de dòlars?
* Recomano el llibre El tío Petros y la conjetura de Goldbach, d’Apostolos Doxiadis. És una novel·la que t’apropa als grans matemàtics i com interaccionen amb el món, amb l’excusa de la Conjectura de Goldbach 
.
6 Juliol, 2008 a les 12:30 |
Escolta, senglar rialler, veig que t’agraden molt els temes de matemàtiques. A mi no pas d’una manera especial però, un blogaire que està indexat al meu bloc, acostuma a dir-ne coses la mar d’interessants.
És MaxAue.wordpress.com, una pàgina que està dedicada principalment a la novel·la de J. Liddell, Les Benignes, de la que ja deus haver sentit parlar. Però l’home, Ferran Mir i Sabaté, és economista i filosof, què et sembla? i fa una tesi doctoral sobre història de la matemàtica.
No cal que li diguis que t’he dit tot això, però si visites la pàgina veuràs posts sobre el múmero Pi i d’altres coses que probablement t’agradin.
I, sinó, tan amics!
Valentí Torra.
30 Juliol, 2008 a les 20:12 |
Ostres! avui remirant pel WordPress,m¡he trobat amb aquest post i el seu comentari que parla de mi, jejeje.
Un dels problemes del mil.leni ja ha estat resolt: fa uns quatre anys en Vasili Perelman (rus) va demostrar de forma inequívoca la conjectura de Poincaré. A més del milló (que ja ha cobrat i, segons diuen li serveix per estar tancat a casa seva a Sant Petersburg amb la seva mare intentant demostrar l’hipòtesi de Riemann), també ba rebre en el darrer Congrés Internacional dels Matemàtics (Madrid, 2006) la medalla Fields, que és la més alta distinció que es pot donar a un matemàtic.
La demostració del xinet era incorrecta i ja està retirada fa dies. Jo també ho vaig comentar a un post: http://maxaue.wordpress.com/2008/07/14/la-darrera-temptativa/
30 Juliol, 2008 a les 20:15 |
Ah! I un altra cosa, avui en dia gairebé tothom està d’acord que sense demostrar l’Hipòtesi de Riemann no és possible demostrar la conjectura de Goldbach.
30 Juliol, 2008 a les 21:09 |
Ei Ferran!
Gràcies pels teus comentaris, des que el Valentí em va comentar l’existència del teu blog et tinc al meu lector RSS
D’altra banda, una llàstima que la Hipòtesi de Riemann no s’acabés verificant…
Vagi bé!
31 Juliol, 2008 a les 07:15 |
Hahaha, doncs jo trobo que està molt bé que hi hagi coses pendents de demostrar: es tant poètic!
Ens llegim!