Decía Lázaro Carreter que para una expresión culta, ni una menos de 18.000 palabras. En los institutos algunos colegas han experimentado con alumnos y hay alumnos que no pasan de 2.000 palabras en español. Via blogalia.
Acabo de llegir això i desgraciadament no m’ha sobtat, però no perquè no em sembli profundament preocupant, sinó perquè ja m’ho esperava.
Escric i parlo sempre tan bé com puc per diversos motius, el principal és perquè escriure i parlar és expressar, i de la mateixa manera que amb dues paraules no es pot dir res, amb 2.000 no es pot dir tot. Per exemple, és la frase la cosa és que aquella paia em mola saco suficientment expressiva? Té punt de comparació amb l’hermosa poesia Annabel Lee d’Edgar Allan Poe?
No luce la luna sin traérmela en sueños
ni brilla una estrella sin que vea sus ojos
y así paso la noche acostado con ella
mi querida hermosa, mi vida, mi esposa.
Però el pitjor no és la generalitzada pobresa lèxica, el pitjor és en què deriva això…
“¿Cómo vas a tener un eslogan como el de “la libertad es la esclavitud” cuando el concepto de libertad no exista? Todo el clima del pensamiento será distinto. En realidad, no habrá pensamiento en el sentido en que ahora lo entendemos. La ortodoxia significa no pensar, no necesitar el pensamiento. Nuestra ortodoxia es la inconsciencia.” – Syme, hablando de la Neolengua. De es.wikiquote.org, 1984 de George Orwell.
Estem perdent paraules -moltes-, i les que ens kden ls scrivim k fn pna. I les paraules, que “conformen” la llengua, serveixen per pensar i comunicar-se; i aquí arriba el primer gran problema, el genocidi lingüístic no només fa que ja no ens entenem sinó que aviat no podrem ni pensar. Citant el filòsof José Antonio Marina…
“Pensamos con palabras”, dijo, “nos expresamos con palabras. Hay que leer porque hay que desarrollar la inteligencia y porque la convivencia es lingüística. Nuestro hábitat es la palabra: vivimos en ella”.
Ara bé, hi ha qui s’esforça per mantenir la llengua -jo en sóc un-, en primer lloc perquè de la mateixa manera que prefereixo llegir un llibre que la pintada “d’anarkisme” de baix al carrer suposo que la resta de gent prefereix llegir un text ben escrit que un galimaties. De fet escriure malament és tant un símbol de poc respecte envers el pensament i la llengua com cap al lector.
Per sort tinc alguna esperança, mentre fa uns anys em van demanar perquè posava un accent al “sí” afirmatiu i tots els companys de classe m’escrivien com si enlloc de companys d’estudi fossin companys de la mina darrerament sembla que s’ha instaurat l’escolaritat obligatòria. Suposo que escriure bé (si més no fins allà on es pot) és una qüestió de maduresa on tothom hi arriba més tard o més d’hora.
Els que no hi arriben tenen un sortit d’excuses inacabables: escric més ràpid si enlloc de casa poso kasa o sé escriure bé però em fa mandra. No fotem, per arribar als llocs a l’hora més val sortir d’hora que anar ensopegant tot el camí; i de la segona excusa ja no en parlem, jo sé caminar i si et sembla em desplaço arrossegant-me. No hi ha excuses pel desconeixement voluntari i per la mandra, en tot cas hi ha motius no racionals propis de ments immadures.
Per acabar voldria dir que és evident que per escriure bé cal, en primer lloc, voler escriure bé -i la cultura de l’esforç bla bla bla; però també cal conèixer, i per aprendre a escriure cal llegir, i aquí cometem potser el primer error: no em sembla lògic fer llegir clàssics com el Quixot a nois que escriuen malament perquè volen, és un anacronisme, si aquest jovent no és prou madur com per entendre que escriure bé no és cap mal encara menys ho serà per llegir-se un llibre com el Quixot o Cien años de soledad. Per sort no sóc l’únic que em semblen unes bestieses les lectures obligatòries de secundària: Marina està amb mi.
A cierta edad, “Gracián es un pelma” y Calderón de la Barca no es precisamente un autor que sirva para entretener. “¿Debemos recomendar a la gente joven que tiene problemas para leer autores del Barroco o del Siglo de Oro?”, se preguntó. “La respuesta es no”.
En fi, escriviu el que penseu i penseu com ho escriviu, o acabarem sense escriure perquè no podrem pensar què escriure ni escriure el què pensem: haurem perdut les dues facultats alhora, tiu!*
*Aquest tiu! equival als recursos lèxics tipus Per Zeus! de Plató, perquè algú s’ho llegeixi, en definitiva.
NOTA: Gràcies als vostres comentaris ha acabat esdevenint més interessant el contingut dels comentaris que el de l’entrada mateixa. Crec que en això consisteix tenir lectors de qualitat com vosaltres 
4 Juny, 2008 a les 23:17 |
Bé, la primera cosa que he de dir, és que en l’escrit he notat una lleugera (tiu! volia dir forta XD) relació amb la història de la meva escriptura via messenger. I, com ja t’imaginaves que diria, i et vaig recordar no fa pas gaires dies, vas ser tu el que em va fer obrir els ulls, i veure que escriure de manera que ara considero il·legible, era anar en decadència. I sí, noi, tenies tota la raó: ja que fem una cosa, fem-la bé, que no costa res.
Sobre el fet que escriure malament també repercuteix en el nostre pensament, de la manera en que ho has enfocat, i dubto que no ho sigui en cap altre manera, t’he de donar la raó. Amb això no vull dir que des de que intento escriure de manera apropiada en les meves converses, la meva capacitat de pensament hagi evolucionat cap a bé, ni la seva qualitat, si és que en té, hagi millorat, però suposo que ha servit perquè no decaigués (I si ho ha fet, no serà per aquesta raó XD). Ara, doncs, si que puc dir que tal i com escriuen tots aquest que pensen que gastaran uns segons més de la seva vida per escriure què amb totes les lletres, fa pena. (no ho rebutjo, però, en el cas dels sms, no cal pas que, per escriure bé, les companyies de telefonia mòvil hi surtin guanyant).
Has de saber però, que tot i que encara se m’escapa alguna paraula en estil, diguem-li, lleig, com pugui ser el “nanit”, o al parlar faci servir mots com “pos” (que a partir d’avui, aquest cas en concret, crec que no es repetirà); veure un text escrit a la manera com la majoria de canalla escriu avui en dia, em fa bastant mal d’ulls.
Recordo la “bronca” que li vaig fotre a ma germana, un dia quan, per coses de la vida, vaig arribar al seu fotolog. L’encapçalava un títol, que si no recordo malament, deia: “Super cumbersa” em vaig esgarrifar.
Ah! Ara també m’has fet pensar amb la Gonfaus, a primer cicle d’eso, quan remarcava sobretot, a principi dels examens de socials, que no li escrivíssim el contingut com si estiguéssim xatejant amb algú. I és que no era la primera vegada que s’hi trobava! No sé.. de la manera que pujen ara, escriure bé deu ser tota una proesa.
Per cert, ara m’has fet pensar també en que un dia, un d’anglès, va trobar estrany que, amb poc temps de diferència, utilitzés dues frases fetes mentre petava la xerrada amb un altre nanu del meu costat.
A veure si algun dia també en fas algun escrit. No hi ha cap autor d’aquests teus que en parli? Com el fet d’escriure bé, penso que és una altre de les coses que s’estan perdent, tot i que aquesta última… encara està més a les portes de l’extrema decadència.
Apa, vaig a dormir, que toca.
Fins demà!
Ariana.
5 Juny, 2008 a les 15:13 |
Totalment d’acord!
Nomes hi ha una cosa en la què discrepo lleugerament. La societat evoluciona, ja no estem al segle XX ni inferiors, per tant, l’escriptura també pot evolucionar. Perquè hem de posar Qu- en el “que” poden-hi posar una K –> Ke. Posant-hi un exemple com a tu t’agrada tan Jordi… Ningú fa foc amb dues pedres tenint un encenedor al costat. Per tant si que li trobo lògica poder anar mes ràpid al escriure si es pot. No cal que et desplacis arrossegan-te si pots caminar i no cal que caminis si pots córrer.
Vinga, no estudiïs massa per sele!
5 Juny, 2008 a les 17:15 |
Hola Palomas,
vaig pensar en tractar aquest tema però al final ho vaig deixar de banda.
Tu afirmes que la societat evoluciona i per tant la llengua també, fins aquí estic d’acord. Té sentit que la llengua evolucioni sempre i quan sigui positivament, és a dir, per dir més s’afegeixen paraules com transexual, gay, pulsòmetre, etc. Però no té sentit perdre paraules per a dir menys. Des de quan és millor saber menys que més?
Ara bé, tu tractes més el tema d’escriure “bé” o “malament” i poses l’exemple del Que–>Ke, l’evolució de la llengua ha de ser una evolució natural com la del llatí cap ara, no es pot considerar evolució que maltractant la llengua actual la canviem, els matissos que es perdrien serien irrecuperables, els canvis aquests s’han de fer sense fer-los, que el temps passi i deixi la seva emprempta.
En definitiva, no és evolució allò que no succeeix naturalment i encara menys allò que ens fa anar enrere per molt ràpid que es vagi, de fet en la societat actual ens falta temps, potser perquè hem de fer masses coses en sacrifiquem d’altres, i escriure no és una cosa sacrificable.
5 Juny, 2008 a les 20:14 |
Hola,
Primer de tot, després d’una temporada sense comentar, m’has fet treure una mica del meu valuós temps d’estudi per deixar-te un comentari, ja que crec que és un tema interessant (suposo que ho he trobat interessant per el “Per Zeus”, doncs aquestes paraules sempre van precedides d’inimaginable intel•lecte)
Està clar de l’importància d’un lèxic abundant per poder expressar d’una manera més precisa i detallada allò que molta gent no podria, inclús, ni ser capaç d’expressar. Tot això m’ha fet pensar ràpidament amb Fahrenheit 451, encara que no m’he llegit el llibre. Però suposo que no vaig mal encaminat.
En respecte a l’importància d’escriure segons la normativa hi ha un espècie de “bucle”. Si allò que escrivim és el que pensem, llavors hauríem de pensar igual des de que es van promoure les idees de normativitzar el català per Josep Mª Alcover i Pompeu Fabra bora el 1860. Però hi havia dos eleccions: normativitzar el català que es parla i el català acadèmic. La pregunta és: es va fer l’elecció correcte? Posar una llengua amb poca capacitat d’evolució significa reduir la capacitat d’evolució social? o, per altre banda, era necessari per no caure en un caos literari on acabéssim sense entendre’ns els uns als altres? M’agrada pensar que com moltes coses d’aquesta vida, no són blanques o negres, i suposo que la solució està en trobar l’equilibri. Un equilibri que no redueixi el desenvolupament social i que permeti una estabilitat necessària per garantir un ordre mínim.
Ara bé, una societat on cada vegada més es busca la rapidesa i la funcionalitat està moralment legitimada a fer aquestes simplificacions del llenguatge? o són aquestes simplificacions les que fan que es perdi vocabulari? Bé, no estic segur.
Ja que “haveu” fet tots alguna metàfora, deixeu-me fer la meva.
Es troba un metge en una sala i ha d’escriure receptes i informes per donar la medicació. Si ell vol ser pràctic i donar el màxim bé al màxim nombre de persones renunciarà a una escriptura correcte i la simplificarà de manera que el seu significat lèxic s’entengui (doncs en el moment que no sigui així deixarà d’ésser pràctic). No per això el metge ha de renunciar a saber escriure correctament ja que fora de l’horari laboral podrà llegir textos sense errors i s’hi ho desitja els podrà escriure ell mateix amb voluntat i no conformant-se amb un llenguatge únicament funcional i pràctic, doncs molt millor és un llenguatge amb molta varietat, capaç d’expressar tot allò que es vulgui i amb unes normes sintàctiques que li donen una certa harmonia i per què no dir-ho, bellesa. Per tant, quan escrigui als seus parents i coneguts o faci algun comentari, ho farà de forma acurada.
Com diu Plató: “Hi ha conceptes metafísics que necessiten de molt temps i dedicació per éssers explicats, que en canvi una simple metàfora pot fer-los entendre d’una forma més ràpida i més humana”
PD: Sobre el msn hi ha un dilema. S’ha volgut crear un llenguatge escrit amb les característiques pròpies de la conversa (fluïdesa, rapidesa, informalitat…)
5 Juny, 2008 a les 20:54 |
Hola Alan,
procedeixo a respondre al teu comentari, tot i que em temo que els meus coneixements de lingüística s’estan acabant XD
Jo crec que és molt important establir un vincle entre amplitud lèxica i escriure bé, m’explico: les abreviatures que s’usen en els sms (que hauria de ser l’únic lloc on s’usen perquè només tenim un dit i poc espai) i en altres àmbits es basen únic i exclusivament en què el lector sap què li vol dir l’emissor:
Quan jo escric en un sms “vaig anar a ksa el pere” aquest “ksa” significa casa, i tant tu com jo ho entenem sigui pel context o perquè és la paraula més evident i tu la coneixes. Però si enlloc de casa vull dir “aquesta situació és vertaderament envitricollament (=disposició intrincada i difícil) i enlloc d’envitricollament escric “nvitriklmnt” tu no m’entendràs* perquè possiblement no reconeguis la paraula al no ser d’ús i habitual i NO LA POTS BUSCAR AL DICCIONARI perquè no està escrita d’una forma normativa.
És en aquest sentit que cada vegada ens limitariem més a comunicar-nos amb el vocabulari que coneixem i substituiríem les paraules “elegant, joliu, agraciat, gràcil, graciós, bufó, bell, formós” o “trompada, patacada, topada, xoc, aürt, batzac…” per “guapada” i “hòstia”. Realment volem arribar a aquesta pèrdua de paraules, coneixement i pensament per estalviar uns segons que després malgastarem mirant “El diario de Patricia”?
Respecte a l’equilibri entre normativització i evolució lingüística només “conec” el cas del català i com vaig escriure a http://pinucset.wordpress.com/2008/04/10/don-me-aiga-que-he-corregut-un-kilometru/ estic molt satisfet amb la feina del IEC a l’hora de compenetrar el català parlat col·loquial i informal amb l’estàndard normatiu. Crec que com va dir Aristòtil en els dos extrems hi ha el vici, i s’ha de buscar un punt mig, cosa realment difícil perquè com en tots els àmbits de la vida hi ha gent més conservadora i gent més progre.
Ah, i realment molt interessant la teva última aportació al afirmar que els xats barregen el llenguatge escrit (no espontani) amb l’espontani
D’altra banda ara envio un mail a una filòloga que conec i que de ben segur que ens podrà donar un cop de mà, no m’agradaria acabar com http://listocomics.com/265-¡opinar-es-gratis/ .
Salut i gràcies pels vostres comentaris, sempre és interessant conèixer altres punts de vista (encara que sigui per adonar-te de com s’equivoca l’altra gent), és conya
* Vaig llegir això fa temps no sé on i em va semblar molt interessant.
5 Juny, 2008 a les 21:01 |
Per cert Palomas, tu comentaves la possibilitat de substituir el “que”, “què” per “ke” per anar més ràpid; ara m’han fet una pregunta pel MSN:
“k, k staves studian?”
Em podries dir quina de les opcions és?:
“Què, que estaves estudiant?”
“Què, què estaves estudiant?”
6 Juny, 2008 a les 14:37 |
M’as de imaginar amb una cavallera arrisada i un gran barret amb una ploma, amb un monocle i amb la mà posada en aquella posició com si tingues un bigoti falç. (recordes?) i dien:
“EL HOMBRE MÁS INTELIGENTE ES EL PIENSA LO QUE DICE I DICE LO QUE PIENSA”
Per aportar alguna cosica, no? tothom parlan de filo i coses interesants…pos yo també!
6 Juny, 2008 a les 15:56 |
En aquest cas o en akest cas, K no pot anar sola, hauria de ser ke o kè. Amb això ja suprimeixes dues lletres.
En la primera resposta em dius que l’evolució ha de ser, natural, amb el temps. Saps molt bé que en quest últims anys la humanitat ha evolucionat mes que no pas en molts segles. Fa 20 anys no existien mòbils i poc se’n sentia a parlar d’Internet. Crec que canviar una QU per K no és maltractar una llengua sinó un canvi “ràpid” degut a la ràpida evolució i necessitats que ens han aparegut en tan poc temps. Durant milers d’anys s’ha escrit a mà i fins no fa gaire s’ha començat a escriure amb màKines, és un canvi molt gran en poc temps que obliga també a fer canvis en poc temps. Penso que el temps ja ha deixat prou empremta en un canvi com aquest de canviar una QU per un K. Creus que si l’institut de la llengua catalana digués, “l’any que bé a les escoles s’ensenyarà a escriure una K enlloc d’una QU” costaria gaire d’acostumar-si?
No penso que sigui nomes per la falta de temps, pensa en els milions que han de perdre les companyies telefòniques en escriure una K enlloc d’una QU. Pensa en els segons que pots guanyar quant prens apunts d’un profe que parla ràpid.
Ale, fins dilluns! retrògrad! XD
6 Juny, 2008 a les 16:07 |
Oh, wait! Estic a favor d’escurçar paraules, si cal eliminant lletres. Però no d’eliminar paraules senceres com trompada, patacada, topada, xoc, aürt, batzac per hòstia, tal i com tu Jordi en parles en el 5è comentari. M’encanten aquest sinònims
6 Juny, 2008 a les 19:00 |
En el cas de la “k” Palomas hi he estat pensant (no sóc filòleg i sóc lent)
i canviar “qu” per “k” sí que suposaria un guany de temps, però si imaginem que el IEC accepta substituir “qu” per “k” estariem en el mateix, creus que realment tothom parlaria segons la normativa? L’únic que hauríem fet seria un canvi en la normativa, i jo no critico els canvis en la normativa, critico saltar-se la normativa.
En el teu exemple estàs parlant de canviar la normativa per anar més ràpid, el meu comentari i la meva crítica està orientada a SALTAR-nos la normativa i els estàndards a la torera i en què esdevé tot això.
Si crec que el IEC ha de canviar la normativa o no per anar més ràpid ja és un altre tema, i crec que no té sentit canviar la llengua perquè un col·lectiu de gent tingui molta pressa.
M’esteu posant a prova en el camps que menys domino de TOTS els que he escrit en el blog, em sembla que em voleu putejar
6 Juny, 2008 a les 19:01 |
Hola de 9, (ja que parlem de simplificar jeje)
Sobre la resposta que m’has fet, estic molt d’acord amb tu sobre que si els nostres textos es basessin únicament en els mòbils perdríem moltes paraules ja que ningú escriuria elegant, envitricollament, etc… llavors dius que perdríem lèxic, però t’oblides que per sort escrivim moltes altres coses i que són aquestes les que hem de demostrar tot el nostre ventall lèxic per no perdre’l en l’oblit. Per tant, crec que és molt correcte en un mòbil simplificar tan com es pugui, doncs la seva funció és informar sobre alguna cosa de la forma més resumida possible. Per altre banda, hem de vigilar de només fer-ho en aquests pocs casos ja que si no, i d’acord com dius tu, perdrem molt lèxic amb tot el que comporta.
Hem sembla que fins aquí estem mes o menys d’acord. Ara segons aquesta màxima que hem trobat, hauríem de passar al cas particular i veure quins canals són lícits de permetre’s simplificacions i quins no.
Per posar un exemple, el msn ho és? No sé que pensar.
Sobre el IEC, potser pequen de ser una mica lents, però ja se sap que tots aquests tràmits ho són, però això no és excusa. No obstant, és una opinió meva i com molt bé dius tu, no poden ficar-se en el sector més progressista ni el més retrògrad com diu el Sr. Palomas (intentaré utilitzar més aquesta paraula xD) per tal d’acontentar al màxim nombre de persones. Però en acontentar el màxim nombre de persones vol dir que es fa allò bo? La veritat en aquest cas no ho sé i tampoc em sembla que això ara sigui massa important. És més important com i on nosaltres fem ús del llenguatge que si es normativitza mes o menys ràpid.
6 Juny, 2008 a les 19:10 |
Alan,
crec que s’ha d’establir una compensació d’avantatges i desavantatges. Surt a compte perdre riquesa lèxica, etc, etc. per escriure més ràpid?
Suposem la següent frase escrita al msn, una sense abreviar i un altre abreviada:
Missatge ben escrit-> Quedem aquest vespre a les 7:30 a casa el Pep i després anem a la Crepe. 72 caràcters.
Missatge abreviat-> Kdm akst vspre a ls 7.30 a ksa l pep i dsprs nm a la crpe. 58 caràcters.
El segon és un 20,5% més curt que el primer, per tant l’escriuriem uns 20 segons més ràpid abreviat que sense abreviar. Tenint en compte aquests paràmetres que cadascú trïi com fer-ho, jo ho tinc molt clar: el 20,5% de temps que gasto escrivint bé se l’estalvia l’altre al llegir un missatge coherent i ben escrit.
D’altra banda tens raó que depèn dels àmbits, mentre en els sms puc deixar lloc a dubte (no pel temps, sinó pel preu que costen) en àmbits que tenim 10 dits com el MSN o l’email no li veig sentit a escriure malament.
6 Juny, 2008 a les 19:18 |
La veritat jo continuo dient que perquè escriguem missatges de mòbil simplificats, el lèxic que es perd es ínfim, doncs forma part d’un 5% de tot el que escrivim?
I a més, com escrius un accent, una dièresi, un guió? Són coses que en el mòbil desconeixo xD Crec que s’hauria d’acceptar que el mòbil és un canal no apte per textos literaris i per tant, sense unes normes molt estrictes.
6 Juny, 2008 a les 19:23 |
Alan,
en part tens bastanta raó amb el tema dels SMS, el problema de base (ara ho he pensat més); és que el que va néixer com una forma d’estalviar temps i diners amb els sms s’ha extrapolat a converses de xat, correus electrònics… l’evolució és preocupant, dóna la sensació que s’està estenent cada vegada meś -de fet ja s’ha publicat el primer llibre en llenguatge sms: http://www.laflecha.net/canales/curiosidades/200401281/ – el costum d’abreviar, ja no per estalviar temps i diners sinó per vici i mandra d’escriure bé.
D’altra banda jo escric molt pel MSN, potser un 30% del què escric al dia, és negligible aquesta quantitat com podem clarament discutir si ho és en l’ús del mòbil?