[Llibre] El noi del pijama de ratlles

El noi del pijama de ratlles

Títol: El noi del pijama de ratlles

Escriptor: John Boyne
Editorial: Empúries
Pàgines: 206
ISBN: 978-84-9787-276-8
Idioma: Català

Fa un parell de dies que vaig acabar aquest llibre i s’ha de dir que m’ha agradat més del què em pensava, de fet acostumo a desconfiar dels llibres mediàtics o “de Sant Jordi”. En certa formo comparteixo l’opinió d’un senyor que em va dir que no comprava cap llibre que no hagués estat escrit fa més de tants anys, només així filtrava els llibres mediàtics dolents dels bons que perduren al llarg dels anys.

Respecte a El noi del pijama de ratlles l’argument és típic i tòpic, l’holocaust jueu de durant la Segona Guerra Mundial. Seria “un llibre més” si no fos perquè l’autor narra el llibre des del peculiar punt de vista d’un nen de 9 anys.

L’enfocament de l’holocaust des del punt de vista d’un infant és una idea innovadora i m’ha recordat el punt de vista que tenia de les coses fa uns anys, i de quin punt de vista hauria pogut tenir del genocidi jueu.

He llegit crítiques a l’innocència de l’infant, fràgil memòria; potser no sempre hem estat uns animals, tots hem estat animals en potència tendres infants sense mals pensaments. Em sembla greu que la gent critiqui l’innocència del protagonista en el sentit que el que diu això pot haver arribat a oblidar la seva.

De fet el que m’ha agradat més del llibre és el xoc que es produeix entre la visió d’un infant i la d’un adult de les coses; on el nen hi veu una tanca, l’adult hi veu gent tancada; on el nen hi veu un amic, l’adult hi veu un execrable jueu. Serà que ens degradem amb l’edat o que la societat ens degrada amb el pas dels anys?

D’altra banda m’ha agradat molt llegir-me’l en català, no entenc perquè els catalans estem “castigats” a no poder llegir-ho tot en la nostra llengua materna. Suposo que en part és culpa nostra per no esperar les traduccions, intentaré ser més pacient a partir d’ara perquè m’ha semblat vergonyós estranyar-me de llegir en la meva llengua materna :S A cas és el català una llengua de pagesots i ha d’estar relegada de la cultura?

Per acabar vull dir que m’agraden els llibres que em desperten inquietuds i curiositats, aquest ho ha fet i ahir mateix em vaig comprar Stalingrado d’Anthony Beevor. Intentaré aprendre una mica més d’història d’Europa perquè la veritat és que només sé la que em van ensenyar a l’ESO i que a més he anat oblidant :S

Així que res més, un argument simple però molt ben portat :-D

3 Respostes cap a “[Llibre] El noi del pijama de ratlles”

  1. Ariana Diu:

    Caram! si sembla que hagi de baixar un àngel del cel i les campanes de Crist Rei hagin de sonar! sí, sí, comento!

    Hauré de fer llegir la crítica del llibre a ma mare, ja et vaig explicar com li van tirar per terra… a veure si això li fa reprendre les ganes de llegir-lo. Si se’l compra, ja em passaré algun dia per les seves pàgines (ja saps però que últimament els llibres… em duren… excessivament massa, a veure si a l’estiu m’hi torno a enganxar).

    Si noi, els més petits tenen la sort de tenir poca experiència, i d’aquesta manera, s’ho poden agafar tot en bons ulls. Això em fa pensar una mica en les teories aquelles que, si no recordo malament, no fa pas massa que en vas escriure, i que també me n’havies parlat: la opció que tenim per mania escollir sempre, és la que ens mostra que l’altre actua, per norma, amb mala intenció… haurem d’anar baixant de l’hort amb aquests temes.. i obrir una mica més els ulls.

    Ah! Per cert, sempre se m’estàs carregant als pagesos… Hauries de saber que Jordi vol dir pagès o alguna cosa com “lligat a la terra” ;)

    Apa, vagi bé!

    Fins demà!!!

    Ariana

  2. El niño con el pijama de rayas. « El Cabildo Taciturno Diu:

    [...] Si quereis leer otra opinión sobre este libro: El niño con el pijama de rayas [...]

  3. Cata Diu:

    A mi també em va agradar moltissim, però l’idea d’enfocar una desgràcia com aquesta des del punt de vista d’un infant no és tan innovadora com la majoria diu. Fa cinc anys va sortir una pel·lícula Xilena que es diu “Machuca” on tracten el golpe militar de 1973 des de la vida de dos nens de 8 o 10 anys. Aquests nens també tenen vides molt diferents, un era de familia rica (Pro Pinochet) i l’altra d’una familia pobre (Pro Allende)… l’història és gairabé igual…
    Adéu

Deixa un comentari