No em negareu que qui s’ha llegit desenes de clàssics de Joyce o Shakespeare i centenars de tractats de filosofia es considera una persona molt culta i llegida, molt sàvia; malgrat no sàpiga què és la gravetat ni sàpiga fer un càlcul matemàtic més complex que comptar patates: “Sóc de lletres”, és el seu leitmotiv.
No nego que no sigui saviesa i cultura conèixer història de l’art, filosofia, psicologia, etc. ; però tampoc nego i no m’agrada que es negui que el coneixement científic també és cultura i coneixement.
Us posaré un exemple molt pràctic, un humanista es pot jactar sense por a la crítica social que no sap què és la gravetat o que seria incapaç de fer qualsevol càlcul matemàtic o que li fascina que menys i menys faci més; ara bé, si un físic nuclear afirma que no sap qui és Goya, quan va ser la II Guerra Mundial o si Picasso era un pintor o un pallasso és titllat d’inculte.
Com va dir Einstein, tots som ignorants però de coses diferents. Ara bé, perquè l’humanista pot romandre feliçment desconeixedor de la ciència i el científic és fortament criticat? No és igual de greu no saber quan va ocórrer la II Guerra Mundial que no saber que les coses cauen per la gravetat?
I és per aquest motiu que penso que l’educació hauria de ser més integral pels estudiants de lletres: mentre els batxillerats científics inclouen assignaturse de lletres (cosa que em sembla perfecte), els batxillerats de lletres també haurien d’incloure assignatures de números. Només per allò de que el saber no ocupa lloc 
1 Juny, 2008 a les 11:51 |
Estic d’acord, que un de “números” si no sap respondre qui és Goya se’l titllarà d’inculte, m’entres que amb un de “lletres” no se’l tractarà d’inculte si no sap respondre, per exemple, quan val el nombre PI. Però, i si un de lletres no et sap respondre qui va ser Einstein? Llavors si que aquella persona mancarà de cultura.
Amb el mateix podríem dir dels de números. Si no saben respondre qui es Goya, inculte, però si no saben respondre en quin any va nàixer no se li posarà l’etiqueta d’ignorant.
Un altre fet és que per ser de lletres n’hi ha prou en llegir molt, pots ser autodidacta vaja. Fet que un de números amb gust per la lectura pot aprendre molt, en canvi és molt difícil, que un de lletres aprengui conceptes de la branca científica simplement llegint.
El fet de que un de lletres quan simplement ha de fer una senzilla suma s’equivoca i respon amb un “es que soc de lletres” penso que és per la poca pràctica que hi tenen, però els conceptes els tenen assolits.
“I és per aquest motiu que penso que l’educació hauria de ser més integral pels estudiants de lletres: mentre els batxillerats científics inclouen assignatures de lletres (cosa que em sembla perfecte), els batxillerats de lletres també haurien d’incloure assignatures de números. Només per allò de que el saber no ocupa lloc”
La solució no la veig en incloure assignatures de ciències en el de lletres sinó eliminant assignatures de lletres en els de ciències, qui vulgui aprendre que va passar al segle XIX a Espanya que llegeixi, al igual que qui vulgui saber qui va ser Plató. Ara, una mica de mates en els de l’humanístic si que els hi faria fer, i mes, després de que l’altre dia una persona de l’humanístic em preguntés com es calculava el tan per cent d’un numero.
Et felicito pel teu bloc Jordi!
4 Agost, 2008 a les 17:07 |
[...] que m’ha sorprès com a l’epíleg explica si fa no fa el mateix que jo vaig explicar a Cultura i ciència, i m’ha fet pensar que l’escissió de filosofia i ciències que es va produir al [...]