05.04.08
Sembradors de terror
Ahir anant pel carrer em vaig topar amb una maleta abandonada, no sé per què però de seguida vaig pensar que potser era una bomba.
Més tard, pensant sobre el meu pensament, vaig preocupar-me bastant: pensar que una maleta tirada al mig del carrer és una bomba enlloc de pensar que un despistat ha passat per allà atempta contra tota lògica, destrueix la Navalla d’Occam, és irracional!
Quan vaig recordar l’esgarrifosa frase de 1984 d’Orwell…
“Las bombas voladoras que caían a diario sobre Londres eran probablemente lanzadas por el propio gobierno de Oceanía ’solo para mantener a la gente asustada’”.
…vaig pensar que tot aquest halo de terror que ens envolta amb “la crisi”, el temor a que un sobre porti Àntrax o a que el musulmà que està a la nostra mateixa porta d’embarcament sigui un suïcida ens ha fet entrar en un bucle on estem disposats a vendre la nostra privacitat i llibertat a canvi de “seguretat”. Però és en aquesta aparentment inofensiva permuta on a part de vendre la nostra privacitat venem una cosa molt més important: el sentiment de la por.
És per aquesta por que ens han infundat que ens hem convertit en una societat dominable, tota societat és més fàcil de controlar si té por i pensa poc; i ahir, per molt que em pesi, la por a la maleta-bomba va dominar sobre el raonament lògic de veure que el més probable és que algú se l’hagués deixada.
Però bé, potser pensant faig enfadar algú o fins i tot desvetllo un sentiment de “que poca feina que té aquest!”… tenir por i pensar poc, que dèiem… 
mecatxis ha dit,
4 Maig, 2008 a 12:15 pm
Ja fa algun temps que es parla del terrorisme d’estat http://es.wikipedia.org/wiki/Terrorismo_de_Estado.
És exactament això que descriu Orwell: provocar un estat d’excepció per tenir la població atemorida. De fet, s’ha utilitzat sempre, des dels bruixots tribals. Aprofitar la ignorància de les masses en ‘benefici de la societat’
Entenc que va íntimament lligat amb el control de les masses, ja que una (ĺ’única) manera de posar d’acord una gran massa de gent és quan s’enfronten a un perill comú.
El que em fa patir una mica és la poca elegància amb que esfa darrerament. Però ara que hi penso, potser ho fan poc elegant per provocar temor a les persones incrèdules com jo.
pinucset ha dit,
4 Maig, 2008 a 12:34 pm
Hola Mompó!,
Molt interessant això del terrorisme d’estat, és lògic que existís un terme però realment el desconeixia. Tot i que a vegades també em fa pensar com es pot arribar a manipular el llenguatge, i això TAMBÉ ho va dir Orwell al seu fantàstic llibre:
“Se esperaba construir un lenguaje articulado que surgiera de la laringe sin involucrar en absoluto a los centros del cerebro.”
D’altra banda, molt aguda la teva afirmació de que potser ho fan tan descarat perquè els crèduls s’ho creguin i els incrèduls també tinguem por.
En fi, fa tot molta por i cada cop ens assemblem més a un ramat i 1984 s’assembla cada cop més a nosaltres.
Només dir que gràcies per la teva contribució Mompó perquè m’ha encantat
Oriol ha dit,
4 Maig, 2008 a 9:08 pm
vaja vaja amb el terrorisme..
weno jo d’un text tan copmlex treure’n conclussions, es difícil, pero tens rao avegades trobes una motxila pel carre o algo i ja penses en tot això…
però en fin… que hi farem.
ahh per cert , em sap greu per tot això de l’escriptori.. el grup t’ha fallat, i nomes amb una “quenohabla” … deuria ser dur. el Joan tornara, pero jo per més que vulgi, no puc, estic destinat a algun altre tipus de cami… un cami apartat del vostre.
ahh! aquest on vaig anara a port a ventura i vaig pensar amb la dolors i totes les seves explicaccions sobre l’acceleracio i la força centrifuga.. jeje.
weno tu ja m’aniras explican els progresos de la noia aquella… (que no se’t mengi…
apa cuida’t!
dew!!
El dret a ser estrany « El senglar rialler ha dit,
8 Maig, 2008 a 8:29 pm
[...] -paranoicament, com estic fent últimament-, que una societat no només és més dominable quan té por i pensa poc, sinó que també ho és quan ningú despunta i tothom és [...]