A vegades sento vertaderes barbaritats quan algú dóna la seva opinió d’algun fet. És una cosa que em rebenta perquè, a part de les bestieses que he de sentir, se m’ha increpat per no tenir opinió d’algun tema.
Per tenir opinió cal estar informat i conèixer, és per això que jo puc tenir opinió d’algunes coses (més o menys raonada) però no puc opinar de si Alexei Miller, el president de Gazprom; el consorci rus i Nafrogas fan bé creant una companyia de subministrament de gas a Ucrania (en substitució a RosUkrEnergo). Notícia original.
Potser aquest exemple és molt exagerat, però més d’una vegada he sentit a gent tan ignorant del tema com jo comentar si el valencià hauria de ser denominat llengua o no, o si Plutó ha de ser declarat planeta o asteroide. Però a veure, ets tu lingüista o astrònom? Oi que no? Doncs estàs dient bajanades perquè del tema no en tens ni idea! Això sí, et pots jactar de ser una persona molt informada, molt al dia, amb opinió de tot. Galindaines!
És per això que moltes vegades, quan veig que la conversa se’n va on no arriben els meus tentacles del coneixement passo a ser un oient passiu i, sense pudors, reconec la meva ignorància i pregunto si la conversa ho accepta.
De fet, el refranyer espanyol ja ho diu, més val estar callat i semblar ruc que obrir boca i confirmar-ho, tot i que vist el vist hi ha qui es pensa que més val parlar i semblar que hi entens que callar i semblar ignorant.
