Títol: Minority Report
Escriptor: Philip K. Dick
Editorial: Gollancz
Pàgines: 45
ISBN: 1-85798-738-1
Idioma: Anglès
Hi ha llibres bons que enganxen, llibres dolents que no enganxen, llibres dolents que enganxen i llibres bons que no enganxen; aquest últim cas és el del relat que acabo de llegir: Minority Report, de Philip K. Dick.
D’aquest autor ja n’havia llegit “¿Sueñan los androides con ovejas eléctricas?” i em va deixar amb la mateixa sensació que aquest conte: un bon argument mal aprofitat.
Aquest conte tracta d’un futur no massa llunyà on s’aconsegueix reduir els assassinats gairebé a un zero per cent gràcies a un nou sistema que detecta els assassins abans que cometin el crim, de manera que els potencials assassins poden ser tancats i castigats de forma prematura, de tal forma que paradoxalment se’ls castiga sense ser mai culpables.
‘In our society we have no major crimes’, Anderton went on, ‘but we do have a detention camp full of would-be criminals’.
El motiu pel qual accepten això és molt pràctic:
Punishment was never much of a deterrent, and could scarcely have afforded comfort to a victim already dead.
Malgrat aquest interessant argument la lectura se m’ha fet tediosa, possiblement perquè m’esperava un llibre i a la pàgina 20 em vaig adonar que era un conte (sense comentaris 
), tipus de narració que no m’agrada massa perquè amb poques pàgines no puc arribar a conèixer els personatges ni a empatitzar amb ells.
Tot i així, potser no és tant qüestió de llibre o conte com d’estil literari, a la introducció del llibre Malcom Edward defineix l’estil de K. Dick d’una forma jo crec immillorable:
He is no great literary stylist, and sometimes the haste with which he wrote is all too apparent
En la meva opinió té tota la raó, els esdeveniments passen a un ritme tan trepidant que no tinc temps d’enganxar-me per saber què passarà, perquè… Voilà! Ja ha passat!
Si a més a més, hi sumem que l’estil de ciència ficció cyberpunk no m’atrau massa em trobo amb un conte que reconec que és bo però que no m’ha agradat i, per tant, no em llegiré la resta que inclou aquest llibre recopilatori que tinc de la Biblioteca.
Això no obstant, l’argument aixeca molts debats morals, segurament el més fort és l’etern debat entre llibertat i seguretat, els ciutadans són constantment analitzats per saber què faran, i sí el que faran és un assassinat són castigats preventivament.
També he trobat un parangó amb la mort de Sòcrates, el protagonista, que es veu acusat pel sistema Precrim ha de triar entre fugir i trair el sistema que ell mateix ha ideat o ser arrestat i castigat. El mateix va fer Sòcrates, que considerava la justícia de màxima importància i per això no es va ni plantejar fugir quan el van condemnar a morir enverinat amb cicuta.
La meva nota? Recomanable si us agrada l’estil cyberpunk i els contes.
