Des de fa anys que s’ha anat acceptant que tots hem de ser tractats igual independentment del nostre sexe, color de la pell, orientació sexual, etc. Però en aquest camí cap a la igualtat hem comès errors, i avui en vull comentar un.
L’error del què us voldria parlar és del què se succeeix en la majoria d’escoles de secundària i de batxillerat (desconec la situació a la universitat). Aquest és que es beneficia als rucs (em salto els eufemismes) a costa de perjudicar als intel·ligents.
Jo no em considero cap privilegiat genèticament parlant, de fet admiro a les persones que enlluernen amb la seva intel·ligència allà on van: admiro a qui estudia 10 minuts on d’altres hi dediquen hores, admiro a qui copsa en segons el que d’altres mai aprehendran.
Això no obstant, aquesta gent és constantment atacada, us explicaré un cas molt pragmàtic: mentre una persona estàndard necessita fer 60 exercicis per entendre un tema l’intel·ligent en té prou amb 5. Fins aquí tot normal, tothom és com és, però el problema comença quan es perjudica al llest per no haver-hi posat el que el ruc necessita en ingents dosis: constància i esforç.
En la meva opinió valorar l’esforç del ruc està molt bé, perquè és com compensarà la seva manca d’intel·ligència al llarg de la seva vida, però no em sembla bé perjudicar l’intel·ligent per no haver fet el que no li cal, cosa que tinc entès que ara passarà a la universitat amb el pla de Bolonya on es beneficiarà als que s’esforcen i es perjudicarà als què es poden permetre el luxe d’aprovar un examen sense cap mena de treball constant.
Ara bé, si al ruc se li premia l’esforç portat a terme, per què al llest no se li premia l’intel·ligència? El debat és complicat, però des del meu meu punt de vista és ètic valorar allò que tothom pot fer (esforçar-se) i no allò que només uns posseeixen gràcies a l’atzar (intel·ligència), ja que en aquest segon cas s’acabaria en un estat elitista i classista on la tecnologia ens podria jugar una mala passada tipus Gattaca.
És per això que vull dir que s’ha s’ha de tractar a tothom igual només establint unes diferències que ajudin als necessitats però que no perjudiquin als no necessitats per ser diferents dels necessitats.
10 Abril, 2008 a les 19:59 |
Si l’intel·ligent hi posa a més esforç i sacrifici progressarà a un ritme més ràpid que el que no ho és tant.
A les escoles (de tots els graus) han d’ensenyar-nos a ser persones, molt més enllà dels continguts .
Hi hem d’anar a aprendre a viure i a sobreviure, a treballar i a compartir, a escoltar i entendre, a raonar i a parlar.
Aquell que té facilitat per entendre o aprendre els continguts, a d’aprofitar aquest do. No fer-ho mereix ser penalitzat, no?
10 Abril, 2008 a les 20:06 |
Estic d’acord amb tu que a les escoles s’hi ha d’anar a aprendre a viure tant o més que no pas a absorbir coneixements (tot i que crec que això ho haurien de fer els pares, però en tot cas segur que no és dolent que també s’aprengui a l’escola).
Tot i així, i per escriure l’article, jo he agafat les escoles tal i com són ara a ESO i a Batxillerat: has d’aprendre unes coses i si en saps la meitat aproves, i si no, no.
És per això que, aplicant només aquesta valoració aprovat/suspès el meu escrit pren sentit, ja que l’intel·ligent ho aconseguirà amb poc esforç (però també ho haurà aconseguit) i el ruc s’haurà d’esforçar (cosa que s’ha de premiar perquè costa de posar).
Ara bé, m’agradaria d’aquí un temps dir que l’article ja no té sentit perquè a les escoles s’hi va a aprendre a ser persona, i l’esforç en aquest cas és molt important, però mentre (llastimosament), l’ensenyament sigui aprovat/suspès el text seguirà vigent
Això no obstant, molt interessant el teu punt de vist i em preocupa haver vist que veig l’escola (a partir d’ESO) com a un lloc més per estudiar que per formar-se
11 Abril, 2008 a les 23:07 |
Estic d’acord en que s’ha d’ensenyar a ser persones, cosa que estic amb tu jordi que no es potser la qüestió essencial de l’escola ja que això l’àmbit familiar seria més eficaç, per tant també crec que s’ha d’ensenyar una altre cosa molt important: l’importancia de l’estudi.
Siguem realistes, quantes persones deixarien d’estudiar si a partir d’ara els hi donessin el títol de batxillerat i un treball igual al que haguessin tingut estudiant?
Primerament si volem una societat que cada vegada estigui més ben preparada i tingui millors coneixements, perquè encara es veu l’estudi com a quelcom avorrit, pesat i que només es fa perquè s’ha de fer? No seria més lògic començar canviant la conducta de la gent, fent que estimessin allò que fan? Si aconseguíssim això, estic segur que la societat avançaria molt més. Però a mi no se’m acudeix cap idea per canviar el “xip”.
El Cabildo